Abril no és un mes

Rosa Sanchis
Tàndem edicions, 2008

Abril no és un mes és un llibre d’educació sexual; però en les seues pàgines es parla poc de mitjans anticonceptius o d'infeccions de transmissió sexual. Els seus protagonistes: Abril, Palmer, Arantxa, el Granota... són adolescents de quinze anys que s’enfronten i pateixen la pressió de dues maneres de veure les relacions sexuals, només contradictòries en aparença.

Per una banda, hi ha la cultura audiovisual i la del carrer, que els estimula a mantenir relacions sexuals segons els models de la pantalla (el xic i la xica es fonen en un apassionat bes que condueix a una intensa relació coital que provoca un orgasme a l’uníson), o segons la pintada que decora el lavabo de la discoteca (un penis penetra una vagina).

Per l’altra, hi ha l’esparsa educació sexual, feta des de les instàncies sanitàries i escolars, que té com a objectiu evitar els riscos que es consideren inherents a la sexualitat, especialment els derivats de la penetració, pràctica estel·lar completa, madura i adulta.

Abril, la protagonista principal del relat, està avorrida d’ambdós discursos, que en definitiva condueixen al mateix punt: el sexe és un coit heterosexual. Però ella, inquieta, observadora i atrevida, va descobrint que el pastís reservat per als majors –i promés a les pel·lícules– no és tan dolç, i que els problemes de la sexualitat no són solament els embarassos no desitjats. N’hi ha el sexe no plaent pel desconeixement d’un mateix o de l’altre, per egoisme, per les pors a no donar la talla, a ser una xica fàcil...; n’hi ha el sexe no desitjat per mantenir la parella, per la pressió del grup o com a demostració de virilitat...; n’hi ha el sexe forçat “perquè m’has provocat” i la ignorància del propi dret a dir que no en qualsevol moment...

Amb Abril aprenem que el problema de les relacions no és, doncs, la falta d’informació, sinó una determinada manera de ser home i de ser dona i una concepció de la parella i de l’amor malauradament sexistes. A l’obra, hem volgut mostrar aquest sexisme a través del Granota (i del seu alter ego Semengol) i d’Arantxa. En ells es veu clarament la socialització masculina en la repressió de l’afectivitat i la vivència de la sexualitat com una font d’autoafirmació personal, de demostració de virilitat i fins i tot de domini cap a les dones.

També Abril pateix en pròpia carn l’escarni social quan diu, enmig de la seua classe de quart d’ESO, que es masturba, eixint-se’n del patró marcat del que ha de ser una bona xica. I una bona xica ha d’amagar que té desitjos sexuals (“Sedueix però no molt”, “Deixa que ell porte la iniciativa” i “Que no es note que tens ganes o pensarà que ets una qualsevol”), ja que la sexualitat s’ha de viure amb el marc daurat de l’amor romàntic perquè ja se sap que “tots els xics volen el mateix” i per això “una dona s’ha de fer de respectar”. En oposició a aquest model, Abril és, conscientment, una fora de sèrie. Com també ho és Palmer, un home del segle XXI.

Amb una visió catastrofista de la situació, podríem dir que les aules són plenes d’Arantxes i de Granotes, i que no és fàcil trobar Abrils i Palmers. Però el ben cert és que per a crear tots aquests personatges, he tingut en ment alguns dels meus alumnes i he plasmat directament en el paper, a través dels comentaris del bloc d’Abril, les seues opinions sobre el tema.

Per tot això, la proposta que acompanya aquest relat és convertir la classe en un espai d’intercanvi i d’expressió –no tant des de la crítica sinó des de l’escolta atenta i respectuosa– que pose en marxa la capacitat transformadora de la joventut, però no solament a partir dels discursos del no i del perill. El perill crea por, no necessàriament responsabilitat, i les prohibicions impedeixen experimentar i que la informació es transforme en coneixement.

La realitat és que no podem evitar el perill; solament intentar que la gent jove siga més competent en entorns incerts. I Abril vol ensenyar-nos que el coneixement, també el sexual, és una ferramenta contra el conformisme i contra la submissió. I a favor de la igualtat.