"[...] així la fembra contínuament mouria la llengua a parlar, si trobava qui li tingués corda. Per açò digueren alguns poetes que nostre Senyor creà la fembra sens llengua, e com Adam fos trist quan ella no li podia parlar, diuen que suplicà al Senyor que li faés llengua. E diuen que lo Senyor li dix:

―Adam, deixa-la estar, car si parla, mala parlarà a tos ops [difícilment parlarà en el teu profit].  

E com Adam encara no cessàs de suplicar a nostre Senyor Déu que li creàs llengua, diuen que nostre Senyor viu una cabra e pres-li la coa e féu-ne la llengua a la fembra e, de continent [de seguida], parlà ab la serp, puis[després] inclinà Adam ab son parlar a pecar. E com Adam s'excusàs del pecat per la fembra donant la culpa a la dona, diuen que dix nostre Senyor així:

―E no t’ho havia dit jo que mala parlaria a tos ops, si parlava? Ara, doncs, guarda’t que no l’oges pus [evita escoltar-la] d’aquí davant, per tal que no et cost més, ne la cregues de res que diga, si doncs per altra via no saps la veritat."

Francesc Eiximenis (1330-1409), Terç del Crestià. Edicions 62