Dialectes occitans a l'actualitat

L’occità

França no existia al segle XII tal com la coneixem ara. D’entre les diverses contrades disperses i amb la seua llengua i cultura pròpies en destaquen dues situades al nord i al sud del riu Loira. En el sud es parlava la llengua d’Oc i en el nord la llengua d’Oïl (dues paraules que volen dir sí). Aquestes llengües eren prou diferenciades per a considerar-se mútuament llengües estrangeres i les seus cultures eren també molt diferents. El nord estava molt a prop d’Anglaterra i dels països de parla germànica, i el sud de la Itàlia septentrional i dels regnes ibèrics pirinencs. La llengua d’oc, coneguda com a provençal o occità, té molt més en comú amb els dialectes nord-italians i el català que amb el francès de hui en dia.

La poesia trobadoresca va influir en el desenvolupament de la poesia en les altres llengües naixents d’Europa. A començaments del XIII s’escrivien imitacions de la poesia provençal en sicilià, alemany, gallec, llengua d’oïl. Catalunya, el nord d’Itàlia i Anglaterra adoptaren l’occità com a idioma de la cort.

                        Text elaborat a partir de:

                        M. Bogin: Les trobairitz, poetes occitanes del segle XII, ed. la Sal, Barcelona, 1988.