La
situació de la dona a l'edat mitjana
Dones i matrimoni
L’estatus real de la dona a l’edat mitjana no es corresponia amb l’elevació
de la dama de la poesia de l’amor cortès.
Tot al llarg de l’edat mitjana les dones foren els peons del homes. Segons la
classe a què pertanyien, visqueren en diferents estats de confort o de misèria.
Solament en algun cas molt excepcional tingueren veu en el seu propi destí. La
dona adolescent, fins arribar a l'adolescència, era propietat del pare, que
s'encarregava d'alimentar-la i d'educar-la fins que es casava i passava a
dependre del marit.
El
casament,
creat per l’aristocràcia, era un contracte polític i econòmic destinat a
enfortir aliances i a garantir la propietat de les grans famílies de
terratinents. Amb el desenvolupament del comerç, fou adoptat per la burgesia
per aquestes mateixes raons com a mitjà per a mantenir i promocionar el seu
status econòmic i polític.
L’amor i l’afecte tenien poc a veure amb el matrimoni. La dona havia de
parir fills, i el seu èxit en aquesta funció era la mesura de la seua
utilitat. Si fracassava una i altra vegada, ja fóra perquè era estèril o perquè
només paria filles, era repudiada i tornada a casa dels seus pares o col·locada
en un convent. No tenia cap defensa legal, ni se li permetia estar sense marit
durant molt de temps; el repudi era seguit d’un nou casament tan aviat com es
trobava el marit adequat.
En cas d'adulteri provat, el marit podia matar la dona i la llei no ho
considerava delicte.
També
les dones llauradores estaven sotmeses al marit i al senyor. Els
casaments dels serfs eren controlats, calia pagar impostos per a casar-se i
s’havia de demanar permís si el matrimoni era entre serfs de diferents feus.
El pitjor de tot era, però, el dret de cuixa, que no va ser abolit a Catalunya
fins al 1486.
La
misogínia de l’església
L’església considerava les dones com a encarnacions d’Eva,
que fou la primera
pecadora. Els misògins més assenyalats d'aquells temps consideraven
la dona com la porta del dimoni, la patrona de la perversitat, la mossegada de la
serpent. La procreació era un mal necessari i per això el matrimoni s’acceptava,
tot i que amb
desgana: ‘Millor casar-se que cremar-se’, solien dir.
Per als pares de l’església,
sols la virginitat podia realment desintoxicar el sexe femení. La doctrina de
la Immaculada concepció volia dir que la Verge Maria era lliure del pecat
original, de la falta d’Eva: d’aquesta manera el seu fill, Jesús, quedava allunyat de les mancances
femenines per la virginitat de la mare.
Discriminació legal
Les dones de rang, fins i tot les que tenien propietats, foren considerades
menors d’edat durant tota l’edat mitjana, ja que sempre es trobaven sota la
custòdia oficial d’un home. La dona que heretava un feu, per exemple, era un
instrument del seu marit, que de fet el controlava. Ben poques vegades se les
permetia aparèixer davant d’un tribunal legal en defensa pròpia. A Alemanya,
per exemple, on sí estava permès, el testimoni de tres dones valia com el
d’un home.
Text elaborat a partir de:
M. Bogin: Les trobairitz, poetes occitanes del
segle XII, ed. la Sal, Barcelona, 1988.
N.
Cabré: Dona i literatura, Laertes, 1992.
