La
situació històrica d’Occitània és fonamental per a explicar per què hi va
haver trobairitz. Tres factors hi van ser determinants: les croades, les
lleis d'herència i el comerç.
Les
croades
El
1095, el Papa Urbà II va fer una crida perquè tots els cristians anaren a
Jerusalem per a expulsar els infidels musulmans.
Als
nobles
i cavallers que es feien croats
se'ls concedien privilegis:
se’ls perdonaven els deutes, no podien acusar-los de cap crim, quedaven
nets de pecat i se’ls reservava un lloc al cel.
Per aquesta i altres raons, les
croades esdevingueren un dels moviments de masses més gran de la història. Tanmateix,
la primera croada va ser un estrepitós fracàs i obligà el papa a
prohibir que anaren les
dones i els xiquets i a procurar que els soldats foren gent més preparada, és
a dir, els professionals de la guerra: els nobles i els cavallers.
Al
llarg dels segles XII i XIII es realitzaren cinc crides més, però la sagnia va
continuar sent constant. Aquesta guerra sense interrupció no va aconseguir el
seu objectiu: el 1187 Jerusalem tornava a mans dels musulmans i es va perdre
definitivament l’última fortalesa cristiana el 1291.
Però
l'efecte que sobre les dones tingué la reducció tan gran d'homes va ser enorme, especialment a
Occitània: aquestes hagueren de
prendre el control dels feus.
El
comerç i les
lleis d'herència
Del
caràcter dels occitans es deia que era flexible i tolerant. Segurament hi
contribuïa també la barreja religiosa i cultural fruit de l'important
paper marítim dels
ports occitans, per exemple Marsella.
També
les lleis i
costums eren distints d'altres contrades. Concretament, les lleis d'herència
incloïen les dones i no solament els fills barons. Aquestes podien heretar i això
els donava poder polític, i en una cultura on la possessió de la terra era la principal font de
poder, disposar de la propietat i poder-la llegar, era, per definició, un acte
polític. Evidentment, aquest poder va millorar la situació de les dones, i
aquestes pogueren ser una mica més lliures que en altres llocs
d’Europa. Les lleis que atorguen drets sempre solen anar per darrere de les
demandes socials; per això suposem que hi hauria moltes dones que desitjaven i
lluitaven per poder viure amb la llibertat amb què ho feien els barons; però
també és cert que les lleis progressistes ajuden i esperonen perquè la
igualtat siga possible (per exemple les mesures de discriminació positiva dels
governs actuals). No és aventurat concloure, doncs, que la major llibertat
política de les dones occitanes va propiciar la major llibertat artística i
esperonà aquestes a escriure poesia, com ho feien els seus companys barons.
Text
elaborat a partir de:
M. Bogin: Les trobairitz, poetes occitanes del
segle XII, ed. la Sal, Barcelona, 1988.
