Bernart de Ventadorn

Segons la tradició, Bernart de Ventadorn era fill d’un servent i d’una fornera del castell de Ventadorn i es formà en l'ambient culte que li va proporcionar la protecció del seu senyor, que també era poeta. Quan més tard es féu trobador, es va enamorar de la mestressa i va ser enviat a l’exili. La reina Elionor d’Aquitània l'acollí fins el seu el matrimoni amb el rei d’Anglaterra. L’últim protector que se li coneix és un conte de Tolosa i sabem que va acabar els seus dies en un monestir.

XVIII. NO ÉS MERAVELLA SI EL MEU CANT  

No és meravella si el meu cant

val més que el de cap cantador,

car al meu cor el guanya amor,

i al seu poder, fidel roman.

Cor, cos, saber i enteniment,

coratge i força, jo hi he mes.

Fora l’amor no m’atreu res,

cap envit no m’és escaient.

 

Ben mort deu ser qui amor no entén

o al cor no n’ha cap dolç sabor.

Car, què val viure sens valor

sinó per entristar la gent?

Que Déu no em deixi viure, quan

del desamor sentís el pes,

o a midons no fos ben sotmès

el meu amor sempre anhelant.

 

De la més bella, sedejant

i amb fe lleial, cerco el favor.

Ploro i sospiro. Quin temor

m’esquinça d’estimar-la tant!

Què més puc fer si amor m’encén

i d’aquest càrcer on sóc pres,

no en puc eixir, si no mercès

a pietat que ella no sent?

 

D’aquesta amor sóc molt sofrent,

però és tan dolç el seu sabor

que cent cops moro de dolor

i joiós revisc altres cent.

El meu mal té molt bell semblant

i val talment un bé palès,

car si em fereix, em deixa il·lès

per a saber-lo anar servant.

 

Ah, si pogués tot ver amant

ser discernit del falsador,

i el llausanger i el traïdor

portessin banyes al davant!

Tot l’or del món i tot l’argent,

jo els donaria, ben després,

si amb mi, que sóc d’amor corprès,

midons volgués ser benvolent.

 

Quan jo la veig, el meu turment

em surt pels ulls i la color,

car així tremo de paor

com fa la fulla contra el vent.

No tinc pas més seny que un infant,

tant mon amor em té malmès.

Doncs si midons així m’ha ullprès,

per què no escolta més mon plant?

 

Dama gentil, sols us deman

que m’accepteu de servidor.

Jo us serviré com bon senyor.

Cap guardó no seré esperant.

Estic al vostre manament

amb cor humil, gai i cortès;

no sóc lleó ni ós muntès

perquè m’occiu com a ells, talment.

 

Allà on es troba el meu Cortès

aquest vers meu serà tramès.

Si en sóc tan lluny, no és mancament.  

Bernart de Ventadorn (adaptació d’Alfred Badia)

Podeu cercar les paraules que no entengueu al : Diccionari català-valencià-Balear, al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans o a la Gran Enciclopèdia catalana