Clara d'Anduza

 

Només coneixen d'aquesta trobadora a partir de les dades del seu amant Uc de Sant Circ.

En la razo  d’aquest es conta que fou el seu enamorat i que la féu famosa en escriure cançons honorant-la, de tal manera que no hi havia dama en aquella regió que no mantingués una íntima i amistosa relació amb ella, i li enviés cartes, salutacions i regals, tanta era l’admiració i respecte que els mereixia. Però una mala amiga de Clara, engelosida per tot això, omplí el cap d’Uc dient que Clara tenia un altre enamorat. Ell trencà amb Clara i es féu amant de Ponsa, fins que poc més tarda, a través també d’una altra amiga de Clara, descobrí que tot havia estat un engany i que Clara sempre li havia estat fidel. Desesperat, va tractar de guanyar de nou els favors de la poetessa...

 

XVI

EN GREU DESTRET, DESCONCERT I TORBAMENT

 

En greu destret, desconcert, torbament,

m’han mes el cor, i en grandíssim temor,

els llausangers, espions sense honor

que degraden la joia i el jovent.

De vós, que jo amo més que res que sia,

ells em fan departir i lluny estar,

que ara no us puc mirar ni contemplar

i em moro de dolor i de fellonia.

 

Qui em blasma per l’amor que ara m’encén

o me’l defèn, poc em fa el cor millor

ni el dolç anhel que tinc de vós, major,

ni el desig, ni el deler, ni el grat turment.

Home no hi ha, bé que enemic em sia,

que si us estima jo no tingui car;

mes si us malfama, no el sabria honrar

baldament fos senyor de gran noblia.

 

No temeu, bell amic, que en cap moment

per vós sigui el meu cor, enganyador,

ni que us mudi per cap altre amador,

bé que em fessin requesta més de cent;

que l’amor que em té dins sa senyoria

mana en mon cor que us l’he de consagrar.

Doncs el creuré; si me’l pogués llevar,

el cor, jo el don a qui mai no l’hauria.

 

Amic, jo visc amb pena i fellonia

car no us veig més que quan cuido cantar.

Em planyo i ploro, que no sé abastar

amb mes cobles allò que el cor voldria.

Clara d’Anduza (adaptació d’Alfred Badia)

 

Podeu cercar les paraules que no entengueu al : Diccionari català-valencià-Balear, al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans o a la Gran Enciclopèdia catalana

 

 Informació a partir de: 

M. Bogin. Les trobairitz. Poetes occitanes del segle XII, ed. la Sal, Barcelona, 1988.