Text 5

"L’amor cortès naix, de boca en boca, dels trobadors francesos de finals del segle XII i principis del XIII, com un amor que implica distància, ambivalència (goig i patiment alhora, un dels trets més característics) i culte per la dona. Essent el seu origen essencialment espiritual, va transformant-se en el que més tard s’anomenarà ‘amor romàntic’ i posteriorment ‘amor passional’. La seua irrupció té a veure amb l’heretgia càtara albigesa del segle XII: mentre l’Església Catòlica ortodoxa proscrivia la passió [...] i prescrivia el matrimoni (fent d’una unió per interessos socioeconòmics –totalment independent dels sentiments- un sacrament), els trobadors provençals del segle XII exaltaran la passió d’un jove fadrí per una dona casada (constituint-se així en una crítica al matrimoni convencional); però no era una passió sexual sinó una passió idealista (intensa, conflictiva, ambivalent) les lleis de la qual eren ‘el servei, l’espera, la castedat i la proesa’ [...]. La cultura occidental ha anat confonent progressivament (des del segle XII fins als nostres dies) l’Eros espiritual amb l’Eros instintiu.

Així, [...] encara que és en el fons espiritual i religiós, l’amor cortès sorgeix contra els costums feudals i eclesiàstics tradicionals, els quals equiparaven el concepte de dona al de femella, mare i esposa fidel (sexualment i religiosa). Amb l’amor cortès, la dona passa a ser un objecte de culte.

Així doncs, durant la Baixa Edat Mitjana tindríem la següent situació: el matrimoni per conveniència com a institució social (i religiosa) per a obtenir descendència legítima; els flirtejos de cort amb les dones casades pe a obtenir l’amor cortés o romàntic, i finalment, la prostitució per a obtenir plaer sexual.”

"Aquests i altres canvis socials [la revolució industrial i tecnològica, l’alliberament de la dona, la revolució sexual, l’accessibilitat als mitjans anticonceptius, el temor al contagi de la sida...] produiran la segona gran revolució del comportament amorós: la vinculació dels conceptes d’amor romàntic, matrimoni i sexualitat; apareix així el matrimoni per elecció lliure, basat en l’enamorament, i l’amor romàntic deixa de ser un fenomen socialment minoritari. Aquest transcendental canvi en els costums amorosos es produirà a finals del segle XVIII o principis del XIX, s’anirà consolidant gradualment durant el segle XIX, i es farà definitiu en la primera meitat del nostre segle."

YELA, Carlos: El amor desde la psicología social. Ni tan libres, ni tan racionales. Pirámide. 2000.