Relacions de vassallatge en la societat feudal

El feudalisme es desenvolupà com a estructura de defensa mútua en l’inestable període que seguí a la fragmentació de l’imperi romà i les subsegüents invasions.

La societat feudal estava formada per una cadena vertical de barons lligats per obligacions mútues. Els més poderosos rebien les seues terres del rei, tenien vassalls propis, els cavallers, que també tenien els seus propis vassalls, en una cadena de servidors que arribava fins als serfs. Els cavallers eren homes a qui es garantia la subsistència amb donacions de terres que treballaven els serfs, a canvi de la seua ferma promesa de defensar un senyor.

En el ritual de vassallatge el vassall s’agenollava amb les mans juntes, el senyor li les prenia entre les seues, el vassall s’alçava i jurava fidelitat davant la bíblia o una relíquia. Aquesta cerimònia donarà peu a la metàfora central de la poesia trobadoresca.

                        Text elaborat a partir de:

                        M. Bogin: Les trobairitz, poetes occitanes del segle XII, ed. la Sal, Barcelona, 1988.