Comentaris diversos
A cavall de
dos mons
-
March fou un home conflictiu perquè visqué intensament en una
societat en crisi: l'agonia del món feudal (que tan bé representaven
antihumanistes com sant Vicent Ferrer), i un humanisme quallat a
través del Renaixement en unes noves tendències socioeconòmiques i
culturals (per exemple la creixent importància del mercantilisme i de
la burgesia valenciana o la tendència a les monarquies
centralitzades).
-
La poesia fou un mitjà de confessió del qual se serví March per a
expressar els aspectes més conflictius de la seua personalitat.
-
March no abandona totalment l'estil trobadoresc però sí la llengua
(l'occità) i integra plenament els dos corrents: el trobadoresc en
crisi, i les noves maneres de fer italianes.
-
Tot i el trencament amb la tradició hi ha una sèrie de tòpics
trobadorescs que perviuen en la poètica de March:
-
els senyals (Plena de seny, Llir entre cards...);
-
la timidesa del poeta davant de la dama;
-
l'orgull de sentir-se el millor dels amadors (Ausiàs porta a
l'extrem aquest sentiment, ja que ningú és digne de plorar sinó
ell, el més infeliç de tots els amadors i el que més
ama);
-
la pèrdua de l'esperança d'ésser correspost
-
el refús de la vida que només prolonga el seu dolor i el desig
de la mort alliberadora
-
la coexistència del dolor i del plaer en l'amor
-
l'amor com a presó.
Temes:
l'amor, la mort i la dona
-
El
tema de la mort és considerat no com l'acabament de l'amor sinó com
a remei del seu desig amorós i com a redempció del pecat produït
per l'amor carnal.
-
Ausiàs és sobretot un poeta de l'amor. Quasi tota la seua obra
gira al voltant de les reflexions sobre l'amor i el fet amorós; però
es separa de la tradició perquè no és un cantor de l'amor sinó un
filòsof.
-
En la concepció de l'amor d'Ausiàs podem distingir entre: la fina
amor (l'amor on predomina l'enteniment), la folla amor (on predomina
el cos) i l'amor diví (l'amor religiós). El nostre poeta ha passat a
la història de la literatura com el poeta que aspira a l'amor pur,
espiritual i que cau contínuament en les temptacions de la
carn.
-
El
poeta ens presenta una dona real de carn i ossos, amb defectes i
virtuts, molt allunyada dels estereotips de l'amor cortès. De
vegades, però participa de la misogínia de l'època en culpabilitzar-la
del
seu fracàs amorós ja que ella és incapaç de deixar de banda l'amor
corporal i de participar de l'amor espiritual que li proposa March.
Trets
estilístics
-
Metàfores molt personals: navegació, vents, mar, tempestes
marines...
-
Paral·lelismes comparatius entre una situació personal i un fet
exemplar real o fictici (Així com aquell... així m'ha pres...)
-
Presència constant d'objectes de la vida quotidiana (bugada,
forn...)
-
Paisatge medieval i feudal (castells, camins solitaris, hostals
miserables...)
Trencant
motlles
-
"March amb el seu primer text líric emprèn tot
sol la seva empresa literària, ermità d'una nova poesia (nova per la
llengua en què és escrita, nova pel que té de personal i de
polèmic amb la tradició trobadoresca per forma i contingut). March
conegué una època fugaç en què un poeta de la seva mateixa lleva,
Jordi de Sant Jordi, brillà a la cort del Magnànim, [...] parlem de
la cort dels temps de l'expedició a Còrsega i Sardenya, abans de la
italianització progressiva dels gustos d'Alfons. Sembla que aleshores
March no escrivia (no ens consta), potser només vivia al rovell de
l'ou d'una cort de cortesans tots molt joves que se sentien el melic
del món. Aleshores l'estrella del firmament literari era Jordi de
Sant Jordi, que resplendia com una encarnació miraculosa de la
sacrosanta tradició dels trobadors. March, passada la trentena,
tancat a les seves terres de València, bé podia voler-nos parlar del
contrast entre el passat amable d'una joventut perduda i la feresa
present d'una edat madura d'horitzons closos consagrada a la dolorosa
destil·lació poètica d'un coneixement vivencial tan general i
profund com difícil de transmetre a ningú." (Lola Badia,
"L'espill" 1983.
|